És l’hàbit inconscient de prémer i / o fregar les dents. Aquest hàbit pot produir-se durant el dia en situacions d’estrès, o durant la nit en els períodes de son profund. És molt destructor. A les dents pot produir desgasts i escurçaments, de vegades exagerats, amb o sense sensibilitat al fred i fins i tot de vegades amb mort de les polpes de les dents. En els músculs, contractures doloroses, sensació de engarrotament i cefalees. En les articulacions temporo-mandibulars, inflamació, crepitacions, deformacions, dolor.

L’aparició dels episodis de bruxisme solen coincidir en èpoques d’estrès i els seus signes són:

-Desgastes a les dents ja sigui a la zona per on es mastega o erosions en els colls de les dents. Aquests desgastos són pèrdua d’esmalt exposant dentina (la part interna de les dents) i a causa d’aquesta exposició es pot tenir dolor o sensibilitat molesta quan es beuen líquids freds o massa calents o fins i tot al raspallar-se.

-Dolor o molèstia muscular o articular, mal d’orella o de cap produït per la tensió muscular.
-Sorolls en l’articulació del maxil·lar en obrir i tancar la boca.
-Mobilitat d’alguna peça.
-Movilidad de alguna pieza.

Normalment el tractament té com a objectiu evitar el desgast dental i sobre tot a relaxar la musculatura augmentant el confort.

El tractament inicial més freqüent és la construcció d’una fèrula de descàrrega i reposició, feta a mida del pacient i ajustada molt cuidadosament, aquesta placa ens permetrà, durant el temps que la portem, mantenir les mandíbules en una posició adequada per a relaxar la musculatura i una posició més estable de les articulacions. Alhora és útil per protegir les dents del desgast i lliura a la seva estructura de suport de les tensions horitzontals nocives. Un cop aconseguida la relaxació pot ser necessari procedir a un ajust de l’oclusió per tal que les dues arcades dentals encaixin amb més fluïdesa.

Són malalties relacionades amb el funcionament defectuós de la mobilitat de la llengua. En situació normal per deglutir la saliva o els aliments, la llengua es recolza contra el paladar anterior. Però no totes les persones ho fan de la mateixa manera, un percentatge alt d’elles contínua llançant la llengua cap endavant, de la mateixa manera que ho feien quan eren nadons, per això a aquesta forma de deglutir se l’anomena: deglució infantil. Això no és irrellevant, el conjunt de les forces que actuen sobre les dents canvia, predominen les forces de la llengua que actua des de l’interior de la boca, i com a conseqüència d’això, les dents s’inclinen i se separen.

Es podria dir que cadascú empassa com pot, però a conseqüència d’aquesta deglució repetitiva i anormal, canvien les situacions físiques de pressió i succió en les parts diferents de la boca, i com a conseqüència d’això apareixen canvis en la posició de les dents, separacions entre ells, separacions entre les dues arcades (mossegada oberta), inclinacions de les dents contigües, elongacions de dents quan el dent oponent s’ha perdut i no reposat. O per contra contracció simètrica o no del maxil·lar superior i sobre erupció dels incisius inferiors.

Aquests termes tan complexos volen descriure un conjunt de malalties, en què les articulacions que regeixen el moviment de la mandíbula estan funcionant defectuosament. Aquestes articulacions són complexes, tenen moviments de rotació i translació i combinats entre si, tenen càpsula articular, cartílag cobrint les superfícies i fins i tot un menisc mòbil, com qualsevol altra articulació del cos són susceptibles d’inflamació, d’infecció, de desgast o fins i tot de fractura o malformació. A la lesió articular sempre s’hi associen contractures musculars que han de ser identificades i tractades

Les causes són múltiples: entre les més comuns es troben discrepàncies mecàniques en l’engranatge interdental de les dues arcades de dents, el bruxisme apareix freqüentment encara que de vegades només ha d’interpretar-se   com a coadjuvant, l’ansietat i l’estrès es troben gairebé sempre associades, pot haver-hi reumatisme, traumatismes, i fins i tot tumors.

Els símptomes són variats: limitació de l’obertura bucal, dolor en una o ambdues articulacions, dolor referit a les dents, crani, muscle, braços (ocasionalment amb molèsties que semblen procedir de la columna cervical), vertígens, brunzits d’oïda o percepció de xiulets inexistents. Tots aquests símptomes es deuen a contractures musculars associades.

Cursa per brots, en general relacionats amb períodes on l’estrès ambiental és més gran.

Per tractar aquestes malalties és necessari un diagnòstic precís; després establir el tractament adequat per a cada cas.

La placa de descàrrega és el tractament inicial més comú, però perquè sigui útil ha d’estar molt ben construïda i ajustada; aconseguida, amb la placa, la relaxació muscular (per al que pot ser d’ajuda la fisioteràpia) convindrà ajustar la oclusió dental, buscant harmonitzar les dues arcades en tots els seus desplaçaments.

Durant el període agut poden prescriure antiinflamatoris, fins i tot aplicats intra-capsularment, relaxants musculars, en casos extrems rentats intra-articulars, i extraordinàriament modificacions quirúrgiques.