La dificultat del tractament varia segons la dent a tractar, és millor que un dentista especialitzat en endodòncia tracti els cassos més complicats.

S’ha d’administrar anestèsia local a la majoria dels casos i per tant no és dolorós.

L’eliminació de la polpa es fa per mètodes mecànics, químics i manuals amb instruments especials; els conductes buidats i esterilitzats s’omplen després, amb un material que els obtura hermèticament; són necessàries diverses radiografies per assegurar la precisió del resultat.

Els primers dies després d’una endodòncia, la dent tractada pot molestar al mastegar, però generalment aquesta molèstia cedeix amb analgèsics comuns. Si hi ha una infecció prèvia al tractament de la dent, és habitual administrar antibiòtics abans del tractament, en aquests casos i només en ocasions, pot produir-se una inflamació de la zona que cedeix amb la administració conjunta de antiinflamatoris.

Alguns dents poden fracturar si estan molt debilitats per la càries que va produir la malaltia de la polpa. Per això, es recomana, la reconstrucció coronal, hauria de fer-se a breu termini i potser fins i tot protegir amb una corona (funda).

En qualsevol cas cal seguir les instruccions de professional que ha realitzat el tractament.

Encara que en molts casos així és, en termes absoluts no hi ha res que duri per sempre. Un bon tractament i una correcta reconstrucció tenen un percentatge d’èxit a cinc anys d’un 96%; quan existia una infecció prèvia de la polpa, el percentatge pot disminuir.

És evident que els implants estan solucionant molts problemes que abans no es podien resoldre amb la mateixa facilitat, però l’endodòncia té com a objectiu fonamental conservar la dent natural mantenint la seva funció a la boca, i encara no hi ha res millor que mantenir sanes les pròpies dents.