És la branca de l’Odontologia que tracta de les malalties periodontals, és a dir les que a afecten als teixits al voltant de la dent. Són malalties infeccioses produïdes per tant per bacteris, tot i que hi ha altres factors que predisposen: L’herència, la manca d’higiene, el tabaquisme, les mal posicions i els factors mecànics en la masticació. Periodòncia Barcelona
Hi ha dos grans grups de malalties periodontals. Si s’afecta únicament la geniva, causant un procés inflamatori reversible, es denomina gingivitis. El símptoma inicial és l’enrogiment i el sagnat. Periodòncia Barcelona
Si la gingivitis es manté molt de temps i a més actuen els altres factors citats, s’inicia la periodontitis (comuna i tot i que incorrectament, anomenada “piorrea”), en què, a més de la inflamació de la geniva ja esmentada, es produeix una destrucció més profunda que afecta els altres teixits del periodonci, és a dir: l’os alveolar, el ciment de la dent que recobreix l’arrel i el lligament periodontal. Aquesta destrucció és, a més, irreversible, i afavoreix la progressió de la malaltia, en crear un espai sota de la geniva que anomenem borsa periodontal, en el qual cada vegada s’acumulen tosca i major quantitat de bacteris que augmenten la infecció i posen en perill la supervivència de les dents. Els seus símptomes més comuns són la supuració i la mobilitat.
En resum: La periodòncia és per tant aquella part de l’odontologia que estudia i tracta les malalties periodontals, eliminanant la infecció, la tosca i les bosses, fixant les dents i evitant la pèrdua de més teixits de suport dentari.
Periodòncia Barcelona
Si té algun dubte o necessita realitzar una consulta pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant el telèfon d’atenció al pacient. Contacti’ns
Les malalties periodontals poden tenir dos tipus de conseqüències: a nivell local (a la boca) i a nivell sistèmic (a la resta del cos).
A nivell local, sagnat de genives, mal alè, retracció, mobilitat de dents, dolor (encara que aquest símptoma d’alarma pot faltar). La conseqüència més important és la pèrdua de dents, el que produeix efectes sobre l’estètica i sobre funcions com la masticació.
.A nivell de la resta del cos, la presència de gran quantitat de bacteris sota de la geniva fa que puguin passar a la sang i, ja sigui directament o per la inflamació sistèmica que generen, afectar a altres llocs de l’organisme: Augment del risc de patir malalties cardiovasculars, a les embarassades augmenta el risc de part prematur, en els diabètics la posibilidade descompensació.
Les malalties periodontals són infeccions causades per bacteris situats sota la geniva, en concret en el solc entre la geniva i la dent. L’acumulació de bacteris sota la geniva, organitzades en forma de placa bacteriana (o biofilm dental), condueix a la inflamació dels teixits adjacents, és a dir, a la gingivitis Sempre que hi hagi placa bacteriana, hi haurà algun grau de gingivitis.
La gingivitis evoluciona a periodontitis, la causa és la mateixa, és a dir els bacteris del biofilm dental. No obstant això, perquè la gingivitis es converteixi en periodontitis, són necessaris més factors:
• Bacteris patògenes específics.
• Factors genètics.
• Estrès, el consum d’alcohol, l’excés de pes i, sobretot, el tabac.
• -Malalties de la resta del cos, com la diabetis, l’osteoporosi, (immunodepressió) o infeccions freqüents per virus.
• -La ingesta de certs medicaments que produeixen un augment de la resposta inflamatòria de la geniva.
• -Els mals hàbits d’higiene de la boca.
• Absència d’eliminació periòdica del tàrtar
• -Presència de dents mal col·locats.
• Empastaments desajustats …
Periodòncia Barcelona
Les malalties periodontals no solen causar dolor o molèsties intenses. El símptoma més freqüent és el sagnat espontani o durant el raspallat dental, tot i que en pacients fumadors pot ser menys evident . A continuació apareixen altres símptomes, vernellor i inflor de les genives, mal gust de boca, mala olor, retracció (aspecte allargat de les dents) aparició d’espais entre les dents o canvis de posició d’aqueste, hipersensibilitat a canvis tèrmics (sobretot al fred), dolor, mobilitat de les dents i finalment Secreció purulenta (que és el que antigament es denominava “piorrea”).
El diagnòstic cert només pot fer-ho el dentista o el periodontista (dentista especialista en tractar els problemes de genives). Mitjançant un mesurador que anomenem sonda, s’avalua si els teixits periodontals estan inflamats superficialment (gingivitis) o si s’ha produït una pèrdua dels teixits de suport (periodontitis). Pot ser necessari, fer radiografies per confirmar les troballes. Es pot complementar el diagnòstic mitjançant anàlisis microbiològiques (per identificar els bacteris patògens), o mitjançant anàlisis genètiques (per avaluar què susceptibilitat que té l’individu davant la malaltia).
En el cas de la gingivitis, cal lliurar-se de bacteris que s’hagin acumulat, mitjançant l’eliminació de la placa dental i del càlcul dental (també anomenada tàrtar o tosca, que és la placa de bacteris que s’ha mineralitzat). Aquest tractament, anomenat profilaxi professional o detartratge, o neteja de boca, el realitzen els professionals odontològics, tant d’higienista dental, com el dentista o el periodontista.
És fonamental continuar el tractament a casa, fent una correcta higiene tres vegades al i almenys una higiene instrumental a l’any.
En les periodontitis, el tractament s’organitza en dues fases:
En la primera fase, també anomenada fase bàsica del tractament, s’eliminaran els bacteris de les bosses periodontals mitjançant un raspat i allisat radicular, que la suprimirà la placa bacteriana adherida a la dent, el càlcul dipositat sobre les arrels i la part del ciment dentari que ha resultat afectat. De vegades, aquesta fase del tractament s’ha d’acompanyar de l’administració d’antibiòtics.
No obstant això, en malalties agressives o avançades, cal fer una segona fase de tractament, que consistirà en accedir a aquestes bosses periodontals profundes. Aquesta fase és la de cirurgia periodontal. De vegades, durant aquesta cirurgia, s’han d’aplicar, de manera localitzada, tècniques de regeneració de l’os perdut.
Quan el tractament actiu acaba, la malaltia s’ha de mantenir controlada, ja que tornarà a aparèixer si es forma de nou placa bacteriana. Aquesta és la fase de manteniment, és una etapa fonamental per al tractament periodontal i l’única manera d’aconseguir el control de la periodontitis a llarg termini.
Les fases bàsica i quirúrgica són molt eficaçes per controlar els bacteris però aquests bacteris tendeixen a recolonitzar la borsa periodontal des d’altres reservoris bucals i, si no s’actua de forma adequada, la malaltia tendeix a reaparèixer després d’alguns mesos.
Les periodontitis s’han de considerar com a malalties cròniques amb tendència a recidivar
A cada visita de manteniment, el dentista, el periodontista o el higienista dental, li realitzaran unes actuacions protocol·litzades consistents en els següents punts:
• Verificació de la situació clínica dent per dent.
• Valoració de la seva higiene bucal i eliminació del càlcul i bacteris de forma individualitzada.
• És important destacar que el manteniment periodontal no és únicament una profilaxi professional (neteja de boca), sinó que es tracta d’una actuació mèdica individualitzada adequada a les necessitats de cada pacient en cada moment de la seva malaltia.
• La freqüència de manteniment es defineix per a cada cas particular, però sol oscil·lar entre una visita cada 3 a 6 mesos.
Periodòncia Barcelona
La millor manera de prevenir-les és fer tres cops al dia una correcta higiene bucal, però en persones ja tractades, malgrat una correcta higiene bucal, la malaltia tendirà a reproduir-se, per això la higiene bucal personal ha d’anar acompanyada de revisions periòdiques, per tal d’actuar amb rapidesa en cas de reactivació.
Per controlar la placa bacteriana a la boca, disposem de dos tipus de mètodes, que han de combinar-se:
-Mètodes mecànics: Inclouen el raspall manual normal, el raspall elèctric, les esbandides a pressió i en especial el fil dental i els raspalls interdentals.
-Mètodes químics: poden aplicar productes antisèptics per ajudar els mètodes mecànics a controlar els bacteris de la placa mitjançant l’ús de col·lutoris, dentifricis, gels, o polvoritzadors.
